Naturalment, la crítica va dirigida als 'politicastres' que valent-se de la democràcia abusen del seu poder, la corrompen i posen en una mala situació als militants honrats que tenen voluntat de servir a les persones. En tots els partits. El meu reconeixement cap a ells i el meu rebuig cap als corruptes.
JO BRINDARÉ AMB CAVA… CATALÀ!
Açò és una autèntica eixida de mare. No hi ha qui entenga res. O gairebé ningú. Em referesc a la gent normal, que prova de viure el dia a dia, amb el seu treball, les seues hipoteques i viu les seues pròpies preocupacions. Que si arriba a final de mes o li renoven el treball temporal… I mentrestant hi ha uns senyors de la dreta més dreta, encastellats en gran part o en exclusiva en el PP més xerraire, portaveus mediàtics, encastellats en gran part en la catòlica COPE, que ens volen fer creure, o desviar l’atenció, que el problema és la proximitat d’un Apocalypse Now que ens cau damunt a causa del govern del president Zapatero. U contempla el firmament cada nit, a veure si les estrelles mig eternes anuncien tan gran desastre. Però elles continuen aparentment estàtiques i no donen senyal d’atemorir-nos. Fullege els diaris i, heus ací que m’espante. Segons ells, la Terra (o l’univers sencer, vaja vostè a saber), tremolà davant l’aprovació dels matrimonis gai i tremola ara davant l’Estatut català i davant la LOE. I em pregunte, però no estan encara en període de tramitació? No han de passar encara pel Parlament espanyol i negociar no sé quantes esmenes? Com ens volen fer creure que són mals reals i irreversibles?
És clar que, en continuar fullejant hi veig que la dreta se n’ha eixit de polleguera amb les seues amenaces esquizofrèniques, paranoiques, que totes dues entren dins les psicopaties polítiques, en no acceptar uns resultats democràtics que fan perdre el poder i amb ell les prebendes que comporta. És el mateix que li està passant a la Jerarquia pancartera, que al final sempre acaba tot en el seu interés per la finançació, que la religió no és més que l’excusa per a uns senyors que creuen més en el cel terrenal que no en el post mortem, de dubtosa existència.
Continue fullejant els periòdics i m’hi trobe amb un altre apocalipsi, per al ciutadà normal, és clar. Aquest apocalipsi es centra especialment al País Valencià. La presumpta corrupció del president Fabra, les presumptes factures falses pagades per l’IVEX a fi de pagar per transferència a les Bahames al cantant Julio Iglesias, les que ara s’hi afegeixen d’empreses relacionades amb Terra Mítica. Els casos de presumpta corrupció en els ajuntaments d’Oriola i Torrevieja/Torrevella, ambdós en mans del PP. I sembla ser que d’altres que aniran eixint o ja s’anuncien i els que encara no sabem. I el govern del president Camps esperant l’aigua, o que ploga. Mirant els núvols, és clar. I per a despistar, els senyors reponsables del PP i el seu portaveu Copero que clamen per la unitat de la pàtria, encenen el foc de la crispació, de la divisió ciutadana, trenquen la unitat de mercat que asseguren defendre, i propicien, una vegada més, que la gent senzilla, la que no albira la doble intencionalitat dels polítics dolents, d’aquells que no tenen un comportament moral públic i responsable, que manipulen, tergiversen i enganyen, la gent senzilla, deia, es preste a la petita venjança, al d’ara no t’ajunte, i vulga fer pagar tot el mal als malvats catalans, com si el govern d’ací, del País Valencià, no tinguera res a veure amb la crisi industrial, amb la corrupció, i crida: “Doncs ara no comprarem cava català!” Mate el missatger i m’alie amb el taujà que més alça la veu, amb l’incendiari, i ho faig pagar al pagès que sua per tal de produir un bon raïm, a l’industrial que porta anys i anys millorant el seu producte, més o menys aliens al nou Estatut. Pregunta del milió: Què dirien els portaveus del Consell valencià, el senyor Camps o el seu portaveu esquizofrènic, el senyor González Pons, si algú de més enllà del Sénia, per insignificant que fóra, alçara la veu i invitara a fer boicot a la taronja, al taulellet, a la joguina o al calçat valencians? No cal que es molesten a repetir-ho. Està escrit en les hemeroteques des de fa anys. Però el misto està encès. Caldrà apagar-lo al més aviat millor. La Pymec valenciana té raó.
Som com xiquets, immadurs? No hi ha una reflexió abans de prendre una decisió irresponsable?
Espere que quede sufientment cava català per poder-ne comprar, perquè el cava valencià ha pujat tant de preu (espavilats, espavilats, que sempre esperen la seua oportunitat i deixen de banda el seu valencianisme buidant la butxaca dels seus paisans) ja que no m’hi arribarà. Jo, per si de cas, per la seua qualitat, continuaré brindant amb cava català durant les festes que s’aveïnen, pels aniversaris, i per les festes de guardar. El qui vulga que brinde amb cava valencià o champagne francès. Brindaré per Nadal, per la nit de Cap d’any i pel tortell de Reis. Brindaré a fi que la taronja es pague i no hàgem d’abandonar la citricultura davant les pèrdues continuades que patim. Brindaré a fi que s’acaben els apocalipsis, els Rajoy, els Acebes i els Zaplana, els Camps i els González Pons, part de la Jerarquia catòlica (que no cristiana) i que l’Infant Jesús, amb la seua innocència, els faça entendre que va venir a portar-nos amor, tolerància i diàleg. Brindaré, vana il·lusió, a fi que s’acabe la corrupció i es deixe de xuclar al ciutadà amb el balafiament del diner públic. Brindaré a fi que ploga i ens oblidem de l’aigua de l’Ebre, que en primer lloc cal aprofitar la pròpia. Brindaré a fi que els qui han portat el valencià(-català) a Europa, l’empren al seu propi país. Brindaré a fi que l’oposició arribe al poble amb un missatge d’ètica, d’eficàcia, de resolució dels problemes de la indústria, de l’habitatge, de la citricultura (i tants d’altres), que ens il·lusione, per veure si entren nous aires frescos, perquè amb l’actual govern del senyor Camps i l’oposició del PP ens ofeguem, ens asfixiem, amb tanta mentida i manipulació. Brindaré a fi que la Jerarquia catòlica es manifeste contra la gana, la sida, les guerres, el terrorisme, la seua pròpia riquesa…, amb o sense gorra i xandall.
En fi, una bona copa de cava, tot i que siga català, sempre cau molt bé, ajuda a pair el menjar, predisposa a la xerrada, al diàleg, a la tolerància, a emprendre nous projectes… Perquè l’abús de l’alcohol és perjudicial, però una sola copa, o dues, de cava, tot i que siga català, és tan reconfortant!
Joan Pla, escriptor.
Torna al BLOC.
